En Santi va néixer en una llar de terrissaires i rajolers, car el besavi "en Fèlix Polls" ja va instal.lar, en el mateix indret del carrer de Girona de Granollers, l'any 1921, el seu forn d'obra. Per tant, de sempre, de petit, el treball i la cuita del fang, diguem que fou el seu pa de cada dia. La familiaritat amb aquest element i l'art que s'en deriva l'impregnà del tot.
Créixer envoltat d'elements tan singulars diem que pot conduir o endreçar un camí que tanmateix, calia omplir després amb els estudis artístics, del material i la forma de manipular-lo i treballar-lo. Desenvolupar la matèria fins a convertir-la en una peça única, irrepetible, gairebé fins i tot a vegades, més enllà d'una joia en ella mateixa. Transformar aquell element primari, tan útil sempre en l'evolució de l'ésser humà des que descobreix el profit del treball directe de la terra, o l'aprofitament per a la creació dels seus atuells diaris. D'on neix també la necessitat o propòsit de crear elements de culte, de bellesa o lluïment, de convertir aquell element d'aparença tan intranscendent en un vehicle per transformar el món.
Doncs aquest fou el propòsit d'en Santi, l'aprenentatge que ja portava de casa amb el treball d'aquella terra, omplir-lo també d'elements artístics, que maldaven al seu interior per manifestar-se; per això la preparació i els estudis de "Belles Arts", aprendre l'ofici de ceramista i escultor també a la Bisbal, treballant la cocció a baixa i alta temperatura, al foc de llenya, de gas o elèctric; el gres, la porcellana, els esmalts, l'oxidació. Després durant anys, des de finals de la dècada dels 1970 i la de 1980, una nova experiència amb la dedicació a l'ensenyament d'aquestes tècniques, del seu món, del seu art, al taller i fàbrica familiar del carrer Girona.
És un home independent, discret, treballador, creador, dedicat en cos i ànima al seu art i a les seves derivades, que l'ha portat a fer exposicions individuals i col.lectives, a casa i a fora, reconegut, premiat i llorejat sobretot en àmbits forans: a Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Suïssa, Estats Units, Portugal, Suècia, Taiwan, Japó.
La seva obra figura així mateix en nombrosos índexs bibliogràfics d'artistes contemporanis i arts plàstiques, i en llocs diversos d'on arriben les distincions més celebrades: Barcelona, Milà, Florència, Torí, París, Kobe, Roma, Buenos Aires, Nova York, Madrid, Estocolm, Brindisi, etc.
Existeix una metàfora gairebé prehistòrica, que ens parla d'un terrissaire-diví modelant una figura que amb una infusió d'alè espiritual es convertiria en una persona humana. Quan hi penso, i en Santi m'hi fa pensar manta vegades, concloc que una base ferma de veritat hi deu haver. I em refermo en la meva idea quan presencio el ceramista de Granollers treballant el fang amb les seves mans i modelant-lo en el torn. La humanitat és l'obra d'art mai superada perquè no només és objecte sinó també subjecte. I en Santi Subirana és la verdadera imatge del terrissaire més antic de la història.
L'artista terrissaire de Granollers ha viscut de petit a casa seva les olors de la terra i la mateixa terra al servei del dia a dia de la llar. La terra, el fang, l'aigua i el foc han conviscut amb ell i l'han fet artista. Perquè la ceràmica de Santi Subirana fa olor a la llar amb el plat a taula i regala la fragància dels sentiments amb peces de disseny, amb creacions decoratives i amb altres d'imaginacions surrealistes. La humilitat i la senzillesa han ambientat sempre el seu estudi facilitant-li aquella llibertat de moviments que porten el signe poètic de la vida.
Parlant amb ell i comentant els seus treballs i l'acceptació que la seva ceràmica té a Itàlia, França, Estats Units i el Japó ens adonem que estem col.loquiant amb un artista que se sent totalment integrat a les arrels humanes que ens recorden compartir una mateixa identitat amb el conjunt del cosmos. La seva ceràmica conseqüentment, és fruit de la veritat interior que llegeix en un grapat de fang les vibracions de l'esperit de la terra i converteix aquell fang en una creació que esdevé amiga de la gent. Perquè l'art no és només veritat, és també amistat. I l'amistat comparteix convivència.
L'Enric Garcia-Pey ens convida a conèixer l'obra de Santi Subirana. Ho fa com sempre amb un text rigorós, de lectura amable i excel·lentment documentat.
Es un llibre oportú. La ceràmica del Santi és més coneguda a Itàlia o a França que al nostre país. És un bon moment per posar en valor la seva trajectòria. Per admirar la magnitud de la seva obra. Per descobrir la recerca contínua en formes i colors que ha anat concretant en les seves peces. Per identificar la seva conexió amb l'harmonia i l'equilibri com a eines per trobar la bellesa. Amb les mans, amb el torn, amb el foc. I amb la terra. Innovant des de la tradició. Fidel a un espai i a unes arrels.
Per la meva generació i per la generació dels meus pares, Subirana sempre ha volgut dir ceràmica. Avui també val la pena recordar què ha representat per Granollers la històrica botiga del carrer Girona. I el seu taller. I el seu forn. I el fang que tants de nosaltres hi hem anat a buscar perquè els nostres infants s'embrutessin les mans per descobrir noves formes. Per inventar nous mons. Per fer volar la imaginació. Aquesta dimensió pedagògica que la manipulació dels materials incorpora, és també present en el trajecte professional del Santi.
El seu treball és rigorós. Respon a una forta disciplina, a una pràctica serena i a una perseverança que juntament amb una creativitat extrema que juga amb noves formes, colors primaris i referents extrets de la nostra història de l'art i de la natura, ens presenta una obra totalment original i amb un llenguatge propi i madur.
Amb el Santi compartíem una passió: el futbol. Vàrem coincidir en el juvenil de l'Esport Club Granollers. Ell defensa, jo porter. Era un defensa sòlid, intens, sempre concentrat, seriós, humil. D'aquells que dóna confiança.
Sempre he pensat que la gent del món de l'esport vivim com hem jugat. Els valors que hem anat perfilant a cada entrenament, a cada competició acaben influint de manera decisiva en la configuració de la nostra personalitat.
Resseguint l'obra i la trajectòria del Santi Subirana hi llegeixo la solidesa, la intensitat, la concentració, la seriositat, la humilitat que li vaig conèixer al camp de futbol.
Aprèn l'ofici de ceramista escultor a la fàbrica d'escultura i ceràmica que els seus pares tenen a Granollers (Barcelona).
-Escola de ceràmica de la Bisbal.
-Engalbes, òxids, colorants, esgrafiat i vernís.
-Monococció a baixa i alta temperatura, forn de llenya, gas i elèctric.
-Decoració sota coberta, raku, preparació de fórmules de gres i porcellana.
-Esmalt blanc opac, dibuix sobre coberta, disseny gràfic, esmalts satinats mats i brillants, porcellana, forn de gas, reducció, gres.
-Forn elèctric, oxidació.
-Curs superior de ceràmica d'altes temperatures, química, diagnòstic de materials, gres, porcellana i esmalts.
-Estudis de dibuix i pintura amb el pintor Joan Torrabadell de Granollers.